Museu Es Baluard

Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)

Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)

google translate

Sembla mentida com poden canviar les ciutats. No canvien posant o llevant edificis, o tenint més o menys habitants…

No… una mateixa ciutat canvia segons l’estat d’ànim del que la visita o del que hi viu. I avui ho he pogut comprovar en primera persona.

Normalment, i sobretot de setembre a juny, si vaig a Palma és per realitzar alguna gestió, o alguna activitat relacionada amb la meva feina. Sent així, sempre hi vaig amb el temps just, sense deixar de mirar el rellotge i esperant no trobar molt de trànsit ni cap carrer tallat per obres. Lamentablement, quasi sempre passa just això. Quan més pressa tens, més semàfors en vermell et trobes, més bicicletes a la carretera, més carrers tallats o més cua allà on sigui que vagis. La ciutat sembla un gran “Show de Truman” on està tot preparat perquè tu no arribis a temps allà on sigui que vagis.

Però la mateixa ciutat es transforma en una altra totalment diferent quan decideixes anar-hi per passejar, per passar el temps, sense haver de mirar el rellotge ni importar si arribes dèu minuts més tard. Quan és així quasi sempre tot se’t posa a favor: quasi no trobes trànsit a la carretera, els camions sembla que han desaparegut, trobes els semàfors en verd i, com si ens haguéssim aliat amb l’univers, fins i tot trobem aparcament ben aprop d’allà on anem.

Doncs això mateix és el que m’ha passat a mi avui. M’he decidit a realitzar una d’aquelles tantes coses que havia deixat per “quan tingués temps” i he anat a visitar el Museu Es Baluard, a Palma. Com diuen per aquí, “devia convenir que hi anés” perquè hi he pogut arribar ben ràpidament, he pogut aparcar sense cap problema i tot ha sortit molt bé.

entrada

M’ha agradat Es Baluard. No és un museu molt gran, tanmateix a les Illes no crec que hi pogués sobreviure gairebé un museu de grans dimensions. Aquí encara no hi ha un gran conjunt de persones que tinguin la necessitat o la curiositat d’anar a descobrir què hi ha dins els museus i els molts turistes que ens visiten cada any, tampoc acudeixen en massa a veure què ofereixen aquests recintes. O sigui, que mentre l’educació i els hàbits en art i en cultura no millorin i no hi hagi aquesta estimació més general per les obres artístiques, els museus petits són perfectes. Precisament a Es Baluard avui han inaugurat un espai perquè l’educació en art i el coneixement de la història de la ciutat augmentin. A la part de baix de l’edifici hi ha diferents ofertes per als més joves, perquè coneguin la ciutat, la murada i el museu. A través de diferents propostes es pot conéixer el camí que ha recorregut Palma per arribar fins on es avui. Una bona manera de conèixer la història local però també d’apropar el museu als més petits, amb activitats lúdiques que provocaran que s’hi sentin bé i si és així, hi voldran tornar de grans.

Espai educatiu

Espai educatiu. Així era Palma, envoltada per la murada

Es Baluard està especialitzat en art modern i contemporani. Està situat al Baluard de Sant Pere de Palma, d’aquí el seu nom. Enmig de les que eren les murades renaixentistes de la ciutat. Com diuen al seu web, l’antiga murada es comunica i es mescla perfectament amb les parets de ciment del nou museu. A dins, es combina el ciment de les parets amb la fusta del terra i el vidre i el metall de les portes i encara han deixat un petit trocet perquè hi poguem veure la murada original, amb les seves gran pedres que defensaren la ciutat fins al segle XX. Quan hi ets al davant no pots evitar imaginar com devia ser la vida a Palma durant aquells segles. Una Palma molt més petita que ara, hi cabia tota dins la murada i el que quedava fora ja era perillós.

troç de murada original

troç de murada original

El que també m’ha cridat l’atenció han estat les olors. No, no és que hi hagués cap olor desagradable o un ambientador massa destacat. Era l’olor de la fusta, encara nova, que es combinava amb el de les pintures dels quadres penjats. I a dalt de tot, a la terrassa, topaves amb una olor que t’arribava al nas just obrint la porta i sortint a l’exterior: l’olor a mar. Justament avui hi feia un bon sol a la terrassa i aquesta olor a la mar mediterrània que podem veure des d’allà et transportava a una sensació molt agradable, de viatjar enfora, sense moure’t d’Es Baluard.

Però les sensacions no han estat només d’olfacte. La vista també s’ha pogut esplaiar amb totes les obres d’art, pintures, escultures o ceràmiques, que inclouen les col·leccions del museu.

Les sensacions olfactives, de pau i tranquilitat o els viatges imaginaris no els puc compartir aquí encara però sí puc fer que veieu algunes de les obres artístiques. No hi ha res com veure l’obra original però millor veure’n una fotografia que no veure res, per això en deixo aquí unes quantes de les que m’han impressionat més. ( He de destacar que a Es Baluard es poden fer fotografies i videos del seu interior i exterior sense cap problema, així m’ho han comunicat a través de Twitter, després que jo ho demanés. I per cert, també és d’agraïr la seva intercomunicació via xarxes socials. Els fons artístics dels museus són una cosa però saber-los comunicar i atendre al públic i als interessats és un aspecte que desgraciadament no molts museus cuiden en ple segle XXI).

Però basta d’explicar amb paraules. Mireu les fotografies, clicau damunt una per veure-les més grosses i, si us toquen la fibra…sentiu.

I altres tres acrílics de Broto, genials!

20130713-183200.jpg

20130713-183231.jpg

20130713-183246.jpg

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s